domingo, 22 de octubre de 2017
Representació art egipici
En aquesta imatge es pot apreciar com s'adapta una imatge quotidiana del segle XXI a una representació típica en l'época egípcia.
sábado, 21 de octubre de 2017
Lleis de Gestalt
Les lleis de Gestalt es van originar a l’escola psicológica Gestalt a Alemania, els seus creadors i impulsors són Max Wertheimer, Kart Koffka i Köhler.
Aquests, en un laboratori de psicologia experimental, van observar que el cervell humà organitza les percepcions com totalitats. D'acord amb les lleis les quals van nomenar lleis de la percepció. Per entendre millor que són, començarem explicant que la paraula "Gesalt", que vé de l'alemany, significa "forma".
La ment configura doncs, a través d'aquestes lleis, els elements que arriben a ella a través de canals sensorials com la percepció, o de la memoria com el pensament, inteligència i la resolució de problemes.
Aquestes lleis les dividim en dos grups:
Les lleis generals:
- Llei de la bona forma: Eliminem abigüitats o elements distorcionadors, buscant la forma més senzilla. Això ens permet veure la imatge de forma coherent i amb significat.
- Llei de la figura / fons: La nostra percepció de la forma depen del que l'envolta. Tenim un mecanisme que ens fa focalitzar la nostra atenció sobre un objecte determinat o un grup d'objectes, d'estacant-lo del fons. Per tant, un element només és visible si hi ha un fons que el contrasti.
Les lleis particulars:
- Llei de la semblança: Tendim a agrupar i relacionar els elements semblants, depenent del tamany, el color i altres aspectes visuals.
- Llei de la proximitat: Es crean grups visuals quan figures semblants estan a prop.
- Llei de la totalitat: Són objectes diferents però que si es s'ajunten o es veuen d'aprop formen un tot. Una percepció estructurada.
- Llei del tancament: Es tendeix a tancar contorns a causa de la inestabilitat que produeixen les figures obertes. Si el tancament visual s'impedeix, es crea tensió.
- Llei de la continuïtat: Les figures o grup de figures s'ordenen d'una manera que semblen portar una adreça, una continuïtat. Ajuda a unir formes.
- Llei de la direcció comú: implica que els elements que formen un mateix patró direccional, es perceben com una mateixa unitat o figura.
- Llei de la simetria: les imatges simètriques són percebudes com a iguals, com un sol element en la distància.
Plans i angulacions : Herois
La feina d'avui es tracta d'agafar una peli que ens agradi i analitzar els seus plans.
Jo he triat la pel.lícula d'herois, una de les meves preferides.
Així que trobem:
imatge: https://i.ytimg.com/vi/BmCVuwPGPoc/hqdefault.jpg
imatge: http://www.encadenados.org/rdc/images/stories/todo_demas/num_65/heroes01.jpg
imatge: http://cdn.20m.es/img/2010/10/20/309/1154461.jpg
imatge: https://i.ytimg.com/vi/VzNA56yAy50/maxresdefault.jpg
Pla detall: Es centra en enfocar una part de l'escena, un objecte, Com en aquest cas que es vol ressaltar el tap.
imatge: http://www.cinefilo.es/wp-content/uploads/heroes03.jpg
imatge: https://i.ytimg.com/vi/tfqdPm219QI/hqdefault.jpg
imatge: http://1.bp.blogspot.com/AreYWwQ79Xk/ULErgVGp3qI/AAAAAAAAAww/_UBq82TQU3I/s1600/mireiaa+vila.jpg
imatge: http://trailers.labutaca.net/year/10/images/heroes-trailer.jpg
imatge: https://i.ytimg.com/vi/TXWqsNehdUI/maxresdefault.jpg
imatge: http://ytimg.googleusercontent.com/vi/e1DUaziHVdU/hqdefault.jpg
informació general: https://365enfoques.com/video-reflex/tipos-de-planos-cine/
Jo he triat la pel.lícula d'herois, una de les meves preferides.
Així que trobem:
Pla general: Són imatges en que s'intenta capturar la major part de l'escena possible. Normalment se solen fer amb el màxim angular que ens permeti l'objectiu. A la pel.lícula d'herois trobem aquest, la cabana a l'arbre, probablement el paisatge més repetit.
Pla americà: En aquest tipus de pla, escollim les zones del cap a la part superior del genoll.
El seu nom es deu al fet que s'utilitzava en les pel.lícules de l'oest perquè apareguessin en l'escena la pistola i els cartutxos al costat del personatge.
Pla mitjà: En aquest pla el que observem és des de la cintura al cap, més o menys per la zona del melíc. Es sol utilitzar quan hi ha dos "subjectes", dos personatges, com en aquest cas.
Pla mig curt: En aquesta escena es talla des del pit i surt fins al cap. El que veuríem seria el seu bust.
S'utilitza per donar-li més importància al que s'esta enfocant, així l'atenció es centra en el subjecte.
Pla figura: Podem observar que el subjecte surt en tot l'encuadre, surt de cap fins als peus. També és conegut com ha "pla sencer".
Primer pla: En aquest tipus de pla, es talla des dels hombros i segueix fins al cap. Així s'apropa molt més a l'espectador cap al subjecte.
Pla detall: Es centra en enfocar una part de l'escena, un objecte, Com en aquest cas que es vol ressaltar el tap.
Es representaria de forma que un està d'esquenes o mitja esquena i el personate principal en el moment, que és el que parla en primer pla.
Pla perfil: Com bé el propi nom indica, la càmara enfoca el perfil del subjecte.
Pla frontal: La càmara és col.loca just paral.lelament al subjecte i enfocat als ulls, un dels plans més utilitzats.
Pla contrapicat: Un pla que s'enfoca des de l'altura de sota dels seus ulls, la càmara posada just davant del subjecte.
Pla cenital: Imatge feta des d'adalt del subjecte. De forma perpendicular al terra.
Pla picat: Es situa sobre de l'objecte de forma obliqua. Així es pot transmetre una sensació de fragilitat i inferioritat.
informació general: https://365enfoques.com/video-reflex/tipos-de-planos-cine/
jueves, 12 de octubre de 2017
COLOR
L'activitat d'avui és buscar, definir i il.lustrar uns quants conceptes... Com la saturació, la temperatura del color, els balaços dels blancs, el matis, la lluminositat, etc.
1. La saturació:
imatge: https://www.fotografodigital.com/wp-content/uploads/2009/12/maxima-saturacion1-550x352.jpg
info: https://es.wikipedia.org/wiki/Saturación_
2. Temperatura de color:
La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l'espectre lluminós amb el de la llum que emet un cos negre escalfat a una temperatura determinada.
Generalment no és perceptible a simple vista, sinó mitjançant la comparació directa entre dues llums
imatge: http://www.glosariografico.com/sites/default/files/temp_color_2.png
info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Temperatura_de_color
3. Balanç de blancs:
És una funcionalitat que permet els colors d'una foto en funció de les seves condicions de llum.
Serveix per definir la brillantor dels colors bàsics: vermell, verd i blau.
El que trobem és:
·la part més brillant de la imatge = color blanc
·la part menys brillant = color negre
imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKlfh38VhRXaLqWOdxEHJ12II9A_BR1hfLW3FhqaoE8cmi9T8qPfe5F_PIeV0Yqz-a7aEiYq2r1QZ1m8cXGGn4KmTtMNvCsa5uGp8wJoyis5VD4LQi3tNoP-0ZP6ZjOidxy3YXbqLfvdc/s1600/balance-de-blancos_800.jpg
info: https://www.slideshare.net/ingridbrosman/balan-de-blancs-histograma-fotografia-nocturna-i-raw
4. Matís:
imatge: http://conceptodefinicion.de/wp-content/uploads/2014/06/circulo_cromatico_color.jpg
info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%ADs_(color)
5. La lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós lluminós que emet una font de llum en una direcció.
informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lluminositat
imatge: http://www.decoestilo.com/wp-content/uploads/2009/06/luminosidad.jpg
6. Síntesi aditiva:
És la suma de totes les llums acolorides, que dóna com a resultat la llum blanca. La suma de llums acolorides produeix d'altres amb més llum fins a arribar al blanc.
1. La saturació:
La saturació, es basa en la puresa del color. Un color molt saturat es veu més viu i intens, mentre que un color menys saturat sembla més descolorit i gris. Sense saturació, un color es torna un to de gris.
La saturació d'un color està determinada per una combinació de la seva intensitat lluminosa i la distribució de les seves diferents longituds respecte el color.
info: https://es.wikipedia.org/wiki/Saturación_
2. Temperatura de color:
La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l'espectre lluminós amb el de la llum que emet un cos negre escalfat a una temperatura determinada.
Generalment no és perceptible a simple vista, sinó mitjançant la comparació directa entre dues llums
info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Temperatura_de_color
3. Balanç de blancs:
És una funcionalitat que permet els colors d'una foto en funció de les seves condicions de llum.
Serveix per definir la brillantor dels colors bàsics: vermell, verd i blau.
El que trobem és:
·la part més brillant de la imatge = color blanc
·la part menys brillant = color negre
imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKlfh38VhRXaLqWOdxEHJ12II9A_BR1hfLW3FhqaoE8cmi9T8qPfe5F_PIeV0Yqz-a7aEiYq2r1QZ1m8cXGGn4KmTtMNvCsa5uGp8wJoyis5VD4LQi3tNoP-0ZP6ZjOidxy3YXbqLfvdc/s1600/balance-de-blancos_800.jpg
info: https://www.slideshare.net/ingridbrosman/balan-de-blancs-histograma-fotografia-nocturna-i-raw
4. Matís:
El matís és una de les propietats del color. És aquella propietat que es refereix als aspectes qualitativament diferents de l'experiència de color que tenen relació amb diferències de longituds d'ona o amb mescles de diferents longituds d'ona.
El matís és la qualitat que diferencia un color d'un altre: permet classificar-lo amb termes com vermell, groc o blau.
info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%ADs_(color)
5. La lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós lluminós que emet una font de llum en una direcció.
informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lluminositat
imatge: http://www.decoestilo.com/wp-content/uploads/2009/06/luminosidad.jpg
6. Síntesi aditiva:
És la suma de totes les llums acolorides, que dóna com a resultat la llum blanca. La suma de llums acolorides produeix d'altres amb més llum fins a arribar al blanc.
Les televisons i els monitors d'ordinador són les aplicacions pràctiques més comunes de la síntesi additiva.
7. Síntesi substractiva:
És la suma de tots els pigments de color, que dòna com a resultat el color negre. La suma de pigments de color produeix d'altres amb menys llum fins arribar al negre.
jueves, 5 de octubre de 2017
Història de la fotografía
Avui ens ha tocat fer una breu història de la fotografía i els passos que s'han seguit fins arribar a la fotografía digital actual.
LA FOTOGRAFÍA:
El que coneixem com a fotografía nèix com a resposta a la inquietud de l'ésser humà de registrar el seu context de la manera més exacte i instantàni possible.
Va ser a l'antiga Grècia on va sorgir la preocupació per trobar una explicació del fenomen lumínic. Això va conduir als filòsofs a observar els efectes de la llum en totes les seves manifestacions. Aristòtil va dir que els elements que constituïen la llum es traslladaven dels objectes a l'ull de l'observador amb un moviment ondulatori.
EVOLUCIÓ:
1.La càmera obscura:
Aristòtil per confirmar la seva teoria va explicar-ho d'aquesta manera:
"Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en una habitació tancada per tots els costats. A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant ".
Leonardo da Vinci i Alberto Dürer van emprar la càmera fosca per dibuixar objectes que en ella es reflectien. A partir d'aquest moment es va utilitzar com a eina de dibuix i pintura.
La càmera fosca renaixentista tenia les dimensions d'una habitació. Això va ser necessari perquè el pintor pogués introduir-s'hi i dibuixar des del seu interior el que es reflectia.
És important recordar que la imatge a l'interior aquesta invertida, de manera que el dibuixant havia de ser molt hàbil per fer les correccions necessàries en copiar la imatge sobre el paper.
Per aconseguir que la imatge es formés calia que l'orifici fos molt petit, en cas contrari la qualitat de la imatge no podia ser molt nítida ni detallada.
imatges:
imatges:
2.Neixen els objectius:
Al segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge.
Aquest avanç va marcar el principi del que avui coneixem com l'objectiu de la càmera, el qual permet la captura d'imatges a diferents distàncies i angles obtenint com a resultat imatges nítides i lluminoses.
imatge:
3.Capturant la imatge:
A la fi del segle XVI els humasn sabíem com funcionava una càmera però no sabíem com podíem capturar i guardar la imatge.
A principis del segle XIX, el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges de fotos. Al començar les seves investigacions, necessitava vuit hores d'exposicions a plena llum del dia per obtenir les seves imatges.
Encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 fetn servir una cambra obscura i un suport químic de sals de plata.
imatge:
4. El daguerreotip
En 1839 Louis Daguerre va fer publicar el seu procés per a l'obtenció de fotografies que es basava en el Daguerrotip, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa el temps que es necessitava d'exposició.
1835 Jacques Daguerre (francès) que era el soci de Niepce, aconsegueix dos anys després de la mort d'aquest la reproducció d'una imatge sobre una làmina de coure (exposat durant 30 minuts), amb ajuda d'uns vapors de mercuri.
Per aquests temps el Daguerrotip era molt popular ja que era molt útil per als retrats, i estava molt de moda entre la classe mitjana burgesa de la Revolució Industrial. És un fet que gràcies a l'enorme demanda d'aquests retrats, molt més barats que els pintats, la fotografia va ser impulsada enormement.
imatges:
5. Cambra per a les masses
George Eastman va ser fundador de l'Eastman Kodak Company i inventor del rotllo de pel·lícula, que va substituir la placa de vidre, amb això va aconseguir posar la fotografia a disposició de les masses. El rotllo de pel·lícula seria també necessari per a la invenció del cinema, ja que el seu ús es trobava en les creacions dels pioners del cinema com Thomas Edison, els Germans Lumière i Georges Méliès.
tota l'informació:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)