El monomite

La pràctica d'avui tracta en investgar que és el "monomite", per què és important, qui ho va pensar...

El monomite o Viatge de l'heroi és una teoria d'en Joseph Campbell per definir el model bàsic de molts relats èpics de tot el món. Aquest patró tan àmpliament distribuït està descrit per Campbell en la seva coneguda obra L'heroi de les mil cares (1949). Una de les idees rere ella és que totes les bones històries inclouen els mateixos personatges.

FASES:

De fases en té moltes, i hi han algunes que són de molt més famoses i que es poden entendre miran només pel.lícules, altres que són més especifiques...

1. Món ordinari: el món normal de l'heroi abans que la història comenci.
2. La crida de l'aventura: L'heroi parteix d'una situació mundana de normalitat en la que de sobte li arriba una informació que actua en la seva ment com crida cap al desconegut.
3. Rebuig de la crida: Sovint, el futur heroi es nega en principi a prestar-li atenció. Això pot ser pel seu sentit del deure o obligació, per la por, la inseguretat, un sentiment de debilitat, o qualsevol de les possibles raons que actuen per mantenir la persona en les seves circumstàncies normals.
4. Trobada amb el mentor o ajuda sobrenatural: Una vegada que l'heroi s'ha compromès en la recerca, conscient o inconscientment, apareix un guia o ajudant màgic, o se li revela entre les persones conegudes. Sovint, aquest tutor sobrenatural presentarà a l'heroi un o diversos talismans o artefactes que l'ajudaran més endavant en la recerca.
5. Encreuament del primer llindar: L'heroi abandona el món ordinari per aventurant-se  en un terreny especial o màgic, desconegut i perillós on no es coneixen regles ni limitacions.
6. El ventre de la balena: Representa la separació final del jo i del món coneguts per part de l'heroi. En participar en aquesta etapa, la persona mostra disposició a sotmetre a una metamorfosi.
7. Proves: Proves, gestes o difícils tasques a què la persona ha de sotmetre a l'iniciar la transformació. Sovint, la persona fracassa en una o més d'aquestes proves, que solen aparèixer en grups de tres. 
8. La trobada amb la deessa: Aquest és el moment en què la persona experimenta un amor que té el poder i la importància del que totpoderós, l'inabastable, l'amor incondicional que un nen afortunat pot experimentar per la seva mare. Aquest és un pas molt important en el procés i amb freqüència està representat per la persona que troba a aquella altra per la qual ell o ella experimenta un amor més autèntic.
9. La dona com a temptadora: En aquest pas, l'heroi s'enfronta a les temptacions, sovint de naturalesa física o plaent, que poden portar-lo a ell o-hi a abandonar o apartar-se de la seva missió. La dona és una metàfora de les temptacions físiques o materials de la vida, ja que l'heroi o cavaller sovint és temptat per la luxúria en el seu camí espiritual.
10. L'expiació amb el pare: la persona ha d'enfrontar-se i ser iniciada davant allò que ostenta el màxim poder en la seva vida. En molts mites i històries és el pare, o una figura paterna, el que posseeix el poder sobre la vida i la mort. Aquest és el punt central del viatge. Tots els passos anteriors han conduït a aquest lloc, i tots els que segueixen a continuació s'allunyaran d'ell.
11. L'apoteosi: Quan algú pateix una mort física, o mor en si mateix per viure en l'esperit, ell o ella es mou més enllà dels parells d'oposats, traslladant-se a un estat de coneixement diví, a l'amor, la compassió, la felicitat.
12. El do final: La benedicció o do definitiu és l'assoliment de l'objectiu de la missió. És allò en la consecució es va esforçar la persona. Tots els passos anteriors serveixen per preparar i purificar la persona per aquest pas, ja que en molts mites el do és una cosa transcendent, com l'elixir de la vida mateixa, o una planta que proporciona la immortalitat, o el Sant Grial.
13. La negativa a tornar: Després de trobar la felicitat i la il·luminació en l'altre món, l'heroi refusa tornar al món ordinari a atorgar el do adquirit als seus semblants.
14. El vol màgic: De vegades, l'heroi ha d'escapar amb el do, si es tracta d'alguna cosa que els déus han guardat gelosament. La tornada pot resultar tan aventurer i perillós com ho va ser el viatge.
15. El rescat de l'exterior: Igual que l'heroi pot necessitar guies i assistents per embarcar-se en la recerca, moltes vegades ell o ella ha de tenir guies i salvadors de gran poder que el condueixin de tornada a la vida quotidiana, especialment si la persona ha estat ferida o debilitada per l'experiència.
16. L'encreuament del llindar de retorn: El sentit del retorn és la conservació de la saviesa adquirida en la recerca, la incorporació d'aquesta saviesa en una vida humana, i després trobar la manera de compartir-la amb la resta del món.
17. El mestre dels dos mons: Aquest pas sol ser representat per un heroi transcendental com Jesús o Gautama Buda. Per a un heroi humà, pot significar l'assoliment d'un equilibri entre allò material i espiritual. L'heroi ha arribat a sentir-se còmode i competent tant en el món interior com a l'exterior.
18. La llibertat per viure: El domini condueix a la llibertat de la por a la mort, que al seu torn és la llibertat de viure. Això es refereix a vegades com viure el moment, sense anticipar el futur, ni lamentar el passat.

Fases més típiques i fàcils de detectar

Totes les fases que va dir campbell

info: https://www.youtube.com/watch?v=Hhk4N9A0oCA
https://www.youtube.com/watch?v=5C6YylXX7NU
https://ca.wikipedia.org/wiki/Monomite
http://manzanamecanica.org/2007/02/el_heroe_de_las_mil_caras_el_monomito.html