Storyboard digital

La entrada d'avui consiste a fer un storyboard digital sobre "el ministerio del tiempo":

Fonaments perceptius del cinema

La tasca d'avui consisteix en explicar els finamente perceptius del cinema, a més d'alguns estris claus i noms importants:

Història del cinema

Les causes de l'origen del cinema nèixen del descobriment de la Persistència retiniana.
Persistència retiniana: És el fenomen òptic que tot i que veiem imatges fixes i quan les veiem en seqüència ens creen l'efecte de moviment. 
Arrel d'aquest descobriment es creen les joguines òptiques.

Joguines òptiques: Són les joguines què es van crear per fer aquests efectes òptics.

1. Taumàtrop: És un cercle per una cara hi ha una imatge i a l'altra un altre. Si gires molt ràpidament es crea el moviment.

traumàtop

2. Fenaquistescopi: Es tracta d'un disc que gira i té més imatges. Aleshores al fer-ho moure es crea un moviment. Són imatges molt similars entre si.

fenaquitescopi

3. Zootrop: És un cilindre on hi pots afegir una seqüència d'imatges i si ho fas girar, es crea el moviment. En ser un cilindre pots canviar el dibuix, aleshores pots tenir diferents pel·lícules per veure.

zootrop

4. Llanterna màgica: Projecta la imatge a l'exterior, a algun lloc (exemple: una paret). És una llanterna on es passa una per davant una seqüència d'imatges i es crea la persistència retiniana. 

Llanterna màgica

Kinetoscopi: És el següent pas de la llanterna màgica, però no forma part de les joguines. Pots veure una seqüència molt més llarga. Aquí pots posar moltes més imatges. El seu creador és Thomas Edison, ja que encara que no formi part del cinema per crear efectes visuals, però era per una persona.

kinetoscopi

Fonògraf: Pots escoltar una melodia i acompanyar la pel·lícula. 

fonògraf

-Amb la barreja d'aquest dos tenim el més proper al cinema actual.

Cinematògraf: És l'invent final de tota aquesta evolució. Creat per Lumière el 1895. Fa el mateix que el cinematògraf, però  projectant cap a fora. En aquestes projeccions no hi ha una narració o una història. La qüestió important és que pot projectar imatges en moviment.

El problema és que no poden moure les càmeres, són estàtiques. 

Aquest primer cinema era pensat com un negoci, no tenia un caire artístic.

Melliere és qui crea les històries, és el primer que es preocupa per la creació artística. Darrere les seves pel·lícules hi ha una història.

Com Lumière volia explotar el cinema com a negoci, va exportar el cinematògraf al món i així es va anar expandint. Així va començar l'augment de creació de pel·lícules. 

cinematègraf

muntatge AV

La tasca d'avi consisteix en buscar información dels diferents tipus de muntatge i els efectes dramàtics que pretenen aconseguir. 

1. EL MUNTATGE NARRATIU

Aquest tipus de muntatge té per objecte relatar una acció, desenvolupar una sèrie d’esdeveniments. Distingim entre quatre tipus de muntatges narratius: lineal, invertit, en paral·lel i altern.

1.1  Muntatge lineal
En aquest tipus de muntatge, l'acció transcorre sense cap salt en l'espai ni en el temps. Es tracta del muntatge més senzill i fàcil d'entendre, ja que l'acció transcorre com en la vida real i els personatges van evolucionant al llarg del guió. El clímax de la narració es troba normalment cap al final amb una progressió constant i generalment uniforme per tal de mantenir l'atenció de l'espectador.

Louis i Auguste Lumière filmaven les pel·lícules des del mateix pla com si l'espectador estigués davant d'un escenari de teatre. El seu muntatge consistia en el canvi de rotllos de pel·lícula en l'ordre adequat per veure's en el reproductor.

1.2 Muntatge invertit
Les accions no es relaten seguint un ordre cronològic i, per tant, són freqüents els salts de temps. David Wark Griffith va rodar la pel·lícula The Great Train Robbery amb un muntatge que incloïa salts d'espai i de temps i uns escenaris més propis del cinema actual. Es tracta d'històries dins de la història principal. S'utilitza quan el personatge recorda el passat o vol explicar la seva vida (Flashback) o quan la narració fa un salt cap al futur (Flashforward). 

1.3 Muntatge en paral·lel
El muntatge en paral·lel consisteix a muntar, de forma successiva, fragments de dues o més escenes que passen en moments o llocs diferents, intercalats entre si amb la intenció de potenciar un clímax dramàtic o conduir la narració cap a un punt de convergència.

1.4 Muntatge altern
Consisteix a relatar diverses accions de diversos personatges que es produeixen de forma simultània i que acaben confluint en el temps i en l'espai.
N'és un exemple el final de la pel·lícula The Godfather (el Padrino), en què es relata el naixement i la mort de dues persones diferents alhora.

2) EL MUNTATGE EXPRESSIU

Són aquells muntatges que busquen comunicar a l’espectador un determinat efecte (rítmic o ideològic) a més a més de relatar unes acciones. És l’ús més “artístic” del muntatge, el de creadors com Eisenstein o Griffith. Hem de distingir entre el muntatge intelectual, el contructiu i el rítmic.

2.1 Muntatge intel·lectual (Eisenstein)
Eisenstein és el cineasta que destaca en el panorama cinematogràfic amb els muntatges intel·lectuals presentant les imatges d'una manera difícil d'entendre per la majoria de públic. Aquest tipus de muntatge està basat en el sentit metafòric dels plans completament diferents per expressar una idea que no té perquè tenir relació amb el dramatisme de la història. 

2.2 Muntatge constructiu (Pudovkin)
S’utilitzen plans individuals i fragmentats que conformen el tot. Són plans que no estan en conflicte un amb l’altre. L’espectador ha de reconstruir el tot mitjançant els plans, el significat és la suma del tot. 

La mare, de Pudovkin n'és un clar exemple d'aquest muntatge.

2.3 Muntatge rítmic (Man Ray)
El muntatge rítmic està basat tant en la durada dels plans com en el moviment dins del fotograma. La trobada entre muntatge i ritme està estretament connectada amb les teories i pràctiques d’avantguarda lligades al cinema. 

El muntatge, com a combinatòria que apel·la a la alternança i creació de ritmes, ben pot operar en l’organització de plans que ni tan sols posseeixen imatges.

 

càrrecs del cinema

Avui la feina del blog tracta sobre els càrrecs del cinema:

• Director: Dirigeix la gravació, dona instruccions als actors, decideix els plans, supervisa el decorat i el vestuari.
  En general, totes les funcions per dur a terme un bon rodatge.

(directora pel.lícula wonder woman, publicada al 2017)

• Director de fotografia: És la persona responsable de com es veurà la pel·lícula, és a dir, la il·luminació, l'òptica a utilitzar, l'enquadrament, el color, la textura del film, l'ambient... Responsable de tota la part visual del film, també des del punt de vista conceptual, determina la tonalitat general de la imatge. 

(directora de fotogrfía de Black Panter)

• Director d'art:  les localitzacions, els decorats i escenaris, el vestuari, el maquillatge, la perruqueria. De fet, representa la realitat interna del guió, "l'espai on transcorre el temps del film"  (Carolina Vita, directora d'art de "Vainilla")

• Productor: Aquella persona que amb responsabilitat financera i comercial, organitza la realització d'una obra cinematogràfica i aporta el capital necessari

• Productor executiu

és contractat pel productor perquè dugui a terme diverses accions en relació al desenvolupament, recerca de finançament, distribució, etc.

                                             (Productora executiva de "la voz")

• Assistent de producció és l’ajudant del director de cinema. És present en totes les fases de la producció del film: preproducció, rodatge i postproducció i és l’enllaç del director amb els altres equips.

(Assistenta producció de "el hormiguero")

• Guionista és l'encarregat d'escriure un text del tot detallat que determini el context, la configuració i les accions de l'obra, a més dels diàlegs.

• Continuista // Script: Ha de controlar la continuïtat d'un pla a un altre en attrezzo, vestuari, acció dels actors, posicions, canvis del guió, etc. Ha d'aconseguir que un pla encaixi amb el següent.

• Key Grip: supervisa totes les tripulacions d' adherència (il·luminació i manipulació) i informes al director de fotografia

• Stuntman // Especialista: és una persona que realitza accions perilloses, potencialment perilloses o que requereixen una habilitat especial dins d'alguna escena de la pel·lícula.

• Muntatgista / Editor: Persona que té per ofici editar llibres, diaris, pel·lícules, discs, etc., per mitjà de la impremta o d'altres procediments de reproducció.

• Foley artist: Persona encarregada de reproduïr els sons d'una pel.lícula, es roda a un estudi a part a la post-producció . 

Storyboard conills

Aquest projecte del blog consisteix en dibuixar un storyboard, escollos entre les diferents pel.lícules que hi havien a la web "angry alien".
Aquest és el meu definiu: