domingo, 10 de marzo de 2019

Fonaments perceptius del cinema


La tasca d'avui consisteix en explicar els finamente perceptius del cinema, a més d'alguns estris claus i noms importants:

Història del cinema
Les causes de l'origen del cinema nèixen del descobriment de la Persistència retiniana.
Persistència retiniana: És el fenomen òptic que tot i que veiem imatges fixes i quan les veiem en seqüència ens creen l'efecte de moviment. 
Arrel d'aquest descobriment es creen les joguines òptiques.
Joguines òptiques: Són les joguines què es van crear per fer aquests efectes òptics.

1. Taumàtrop: És un cercle per una cara hi ha una imatge i a l'altra un altre. Si gires molt ràpidament es crea el moviment.
Resultado de imagen de taumatropo
traumàtop
2. Fenaquistescopi: Es tracta d'un disc que gira i té més imatges. Aleshores al fer-ho moure es crea un moviment. Són imatges molt similars entre si.
Resultado de imagen de fenaquistoscopi
fenaquitescopi
3. Zootrop: És un cilindre on hi pots afegir una seqüència d'imatges i si ho fas girar, es crea el moviment. En ser un cilindre pots canviar el dibuix, aleshores pots tenir diferents pel·lícules per veure.
Resultado de imagen de zootrop
zootrop



4. Llanterna màgica: Projecta la imatge a l'exterior, a algun lloc (exemple: una paret). És una llanterna on es passa una per davant una seqüència d'imatges i es crea la persistència retiniana. 

Resultado de imagen de llanterna magica
Llanterna màgica


Kinetoscopi: És el següent pas de la llanterna màgica, però no forma part de les joguines. Pots veure una seqüència molt més llarga. Aquí pots posar moltes més imatges. El seu creador és Thomas Edison, ja que encara que no formi part del cinema per crear efectes visuals, però era per una persona.

Resultado de imagen de Kinetoscopio
kinetoscopi


Fonògraf: Pots escoltar una melodia i acompanyar la pel·lícula. 

Resultado de imagen de Fonografo
fonògraf



-Amb la barreja d'aquest dos tenim el més proper al cinema actual.

Cinematògraf: És l'invent final de tota aquesta evolució. Creat per Lumière el 1895. Fa el mateix que el cinematògraf, però  projectant cap a fora. En aquestes projeccions no hi ha una narració o una història. La qüestió important és que pot projectar imatges en moviment.
El problema és que no poden moure les càmeres, són estàtiques. 
Aquest primer cinema era pensat com un negoci, no tenia un caire artístic.
Melliere és qui crea les històries, és el primer que es preocupa per la creació artística. Darrere les seves pel·lícules hi ha una història.
Com Lumière volia explotar el cinema com a negoci, va exportar el cinematògraf al món i així es va anar expandint. Així va començar l'augment de creació de pel·lícules. 
Resultado de imagen de cinematógrafo
cinematègraf

No hay comentarios:

Publicar un comentario