muntatge AV

La tasca d'avi consisteix en buscar información dels diferents tipus de muntatge i els efectes dramàtics que pretenen aconseguir. 

1. EL MUNTATGE NARRATIU

Aquest tipus de muntatge té per objecte relatar una acció, desenvolupar una sèrie d’esdeveniments. Distingim entre quatre tipus de muntatges narratius: lineal, invertit, en paral·lel i altern.

1.1  Muntatge lineal
En aquest tipus de muntatge, l'acció transcorre sense cap salt en l'espai ni en el temps. Es tracta del muntatge més senzill i fàcil d'entendre, ja que l'acció transcorre com en la vida real i els personatges van evolucionant al llarg del guió. El clímax de la narració es troba normalment cap al final amb una progressió constant i generalment uniforme per tal de mantenir l'atenció de l'espectador.

Louis i Auguste Lumière filmaven les pel·lícules des del mateix pla com si l'espectador estigués davant d'un escenari de teatre. El seu muntatge consistia en el canvi de rotllos de pel·lícula en l'ordre adequat per veure's en el reproductor.

1.2 Muntatge invertit
Les accions no es relaten seguint un ordre cronològic i, per tant, són freqüents els salts de temps. David Wark Griffith va rodar la pel·lícula The Great Train Robbery amb un muntatge que incloïa salts d'espai i de temps i uns escenaris més propis del cinema actual. Es tracta d'històries dins de la història principal. S'utilitza quan el personatge recorda el passat o vol explicar la seva vida (Flashback) o quan la narració fa un salt cap al futur (Flashforward). 

1.3 Muntatge en paral·lel
El muntatge en paral·lel consisteix a muntar, de forma successiva, fragments de dues o més escenes que passen en moments o llocs diferents, intercalats entre si amb la intenció de potenciar un clímax dramàtic o conduir la narració cap a un punt de convergència.

1.4 Muntatge altern
Consisteix a relatar diverses accions de diversos personatges que es produeixen de forma simultània i que acaben confluint en el temps i en l'espai.
N'és un exemple el final de la pel·lícula The Godfather (el Padrino), en què es relata el naixement i la mort de dues persones diferents alhora.

2) EL MUNTATGE EXPRESSIU

Són aquells muntatges que busquen comunicar a l’espectador un determinat efecte (rítmic o ideològic) a més a més de relatar unes acciones. És l’ús més “artístic” del muntatge, el de creadors com Eisenstein o Griffith. Hem de distingir entre el muntatge intelectual, el contructiu i el rítmic.

2.1 Muntatge intel·lectual (Eisenstein)
Eisenstein és el cineasta que destaca en el panorama cinematogràfic amb els muntatges intel·lectuals presentant les imatges d'una manera difícil d'entendre per la majoria de públic. Aquest tipus de muntatge està basat en el sentit metafòric dels plans completament diferents per expressar una idea que no té perquè tenir relació amb el dramatisme de la història. 

2.2 Muntatge constructiu (Pudovkin)
S’utilitzen plans individuals i fragmentats que conformen el tot. Són plans que no estan en conflicte un amb l’altre. L’espectador ha de reconstruir el tot mitjançant els plans, el significat és la suma del tot. 

La mare, de Pudovkin n'és un clar exemple d'aquest muntatge.

2.3 Muntatge rítmic (Man Ray)
El muntatge rítmic està basat tant en la durada dels plans com en el moviment dins del fotograma. La trobada entre muntatge i ritme està estretament connectada amb les teories i pràctiques d’avantguarda lligades al cinema. 

El muntatge, com a combinatòria que apel·la a la alternança i creació de ritmes, ben pot operar en l’organització de plans que ni tan sols posseeixen imatges.